Oie de noember
Carghe 'n del zaino i me pensèr
e camine per un'ura sol me sentèr,
camine a belase sö ü materàs de foie
e al me spares töte i me nòie.
In mes al bosc piè de bei culur
me par de iga piö gna ü dulur.
Che bèl ol sul che al me sberlögia
e ol vet che al me caresa e al mögia.
Quando rie a la me baita isolada
me rencorse de ì fac 'na bela sudada,
alüra 'mpie ol föc sol camì
e mète sol taol ol fiasc de ì,
me scolde l'anima con öna fiamada
me scolde öl cör con öna sorsada,
gire la radio sö i arie de melodia
e anche me besòt sete ü fil de poesia.
Ol tep al vula, sentat sö ü sgabel
arde de fò e dighe: "ma che bèl..!
Ol Menna e l'Arera culurac dal sul
i smusina anche i me sentimec de mul,
alura al me e oia de... sognà
e sente ol bisogn de pregà...
"Signur lasem ché amò in del me bosc
fà che al me ègne mia sobet fosc,
ades chge so ecio e 'n pensiù
pöde fà i mè laurà per passiù.
Capese de es istöf ma gö amò 'l dinvìs
e i me pascoi e i me müc i è ol me paradis!
Orco! Al me suna ol celular in sacocia
la moer la usa che l'è sà cocia,
alüra turne de fresa aol tramont
per rientrà amò in chel'oter mont.
Dopo sena, stöf e 'ndormet sita le prepunta
me sogne samò ol sul che li spunta
e i culur del ciel e la nif so i sime
e me che ma perde in d'ü bosc de... rime.
Pietro Tòcio Pesenti